h1

Unesco, Palestina, Estats Units.

01/11/11

La resolució de la Unesco sobre el reconeixement de Palestina, mostra una vegada més el poder d’EUA. Com que es tracta de la Unesco i no la ONU EUA no ha pogut exercir el seu dret de veto, tanmateix, esperava que el seu xantatge fos suficient per fer enrere i frenar les votacions de la Unesco. Contràriament a les seves expectatives, però s’hi ha votat a favor. Ara el tità durà a terme el seu càstig, deixar a la Unesco sense el 22% del finançament que prové d’EUA. Un clar exemple del dilema del presoner i la teoria de jocs, la cooperació s’obté a través del càstig. I veurem qui guanya el pols i sabrem si realment EUA encara és la potencia mundial.

h1

20 octubre

22/10/11

El 20 d’octubre a partir d’ara serà un gran dia, recordat a tot el món però especialment Líbia i a Espanya. El dia en què després de 42 anys de submissió el dictador mor en mans del poble, el dia en que després de 40 anys  de violència el grup terrorista decideix deixar d’emprar aquesta eina. Sens dubte un gran dia.

Que el dictador morís de manera brutalment violenta, no calia. Tanmateix és una resposta a l’odi que ell mateix va sembrar en vida, tot i que la violència no s’hagi de resoldre amb més violència. És una manera de respondre natural basada en el tal faràs tal trobaràs. En aquest cas una violència de reacció en calent, una espontaneïtat de fervor mancada de racionalitat, passió en estat pur.

ETA, igual que Terra Lliure, en els seus inicis també podien entendre’s com quelcom similar a la mort de Gaddafi, una reacció contra l’opressió. Tanmateix els seus actes no eren encontres casuals amb l’enemic, sinó tot el contrari, accions raonades, pensades i planificades contra persones que representaven, per algun motiu al seu entendre, l’enemic. ETA, amb una manera de fer antisistema pretenia acabar amb el sistema. Teòricament, la intenció de fer-ho amb mètodes no ortodoxos potser els motivava,  ja que simplement per fer-ho ja estaven trencant el sistema establert. Però la realitat i l’opinió de l’entorn canviava amb les persones que s’enduia, persones civils, polítics i policies, molts sense res a veure amb la seva lluita però que van pagar amb la vida, i policies que es limitaven a fer la seva feina.

Després de 40 anys ETA s’ha adonat que la seva lluita s’ha de fer des de dins del sistema, que si volen la independència l’han d’aconseguir políticament i no amb les armes, perquè el fi no justifica els mitjans. La dita maquiavèl·lica en mig d’un context democràtic i de pau ja ha caducat.

h1

VIII Jornades de Filosofia Politica UB -Figures de la dominació

13/10/11

Del 21 al 24 de novembre de 2011 es celebraran les VIII Jornades de filosofia política del Seminari de filosofia política de la UB. Per a més informació podeu consultar la plana web.

h1

Ja n’hi ha prou

20/05/11

Hi ha joves que han fet tot el que es va dir que calia fer: estudiar, universitat, màster, idiomes.., i ara què? El 40% de joves està a l’atur, altres que no es compten enlloc fan feines precàries, i alguns tenen sort i han trobat una feina digne. L’estat del benestar ha fallat davant dels joves que hem viscut tota la nostra vida creient que si complíem rebríem el que ens tocava a canvi: una feina digna, un sou proporcional a la nostra responsabilitat i coneixements, en fi un poder adquisitiu que concordés amb el que hem fet. L’estat ens ha fallat, què fa per a nosaltres? Ens ofereix cursets de l’atur: cursets d’anglès inicial, de comptabilitat, d’office… Ens hem d’escampar pel món? L’estat prefereix que marxem que aprofitar-nos. Ens hem d’afiliar  a un partit polític? L’estat vol tenir més polítics que ciutadans, no se pas què en farem de tants!

I ara que sortim al carrer ens volen fer callar, molestem perquè hi ha una jornada de reflexió, com si només es pogués reflexionar un dia cada quatre anys. Com si persones assegudes a terra impedissin que altres pensessin. Si molestem que pensin perquè ho fem. A nosaltres també ens molesta que ells especulin, que cobrin sous immorals, que siguin corruptes, que no ens tinguin en compte… Molta democràcia, però la “demo” no la volen, només els agrada la “cràcia”. Massa amor de “cràcia” hi ha en aquest país.

h1

El dia que un home va comprar una crema reductora

19/04/11

Fa una setmana, aproximadament, vaig entrar a la farmàcia. Davant meu un home ben trajat m’aguantava la porta des de dins per facilitar-me l’entrada.  Mentre esperava el meu torn, aquell home mirava els prestatges de cremes reductores. Vaig pensar que devia tenir interès en fer un petit anàlisi d’aquests productes tant femenins. El meu cervell encara no ha processat les noves tendències masculines en cosmètica.  Tanmateix, l’home resultà ser més superficial del que pensava. Quan va ser el seu torn, va demanar informació sobre aquella crema que redueix el greix de l’abdomen, aquella en què surt un noi lluint uns abdominals perfectament quadriculats. La farmacèutica li va explicar el ritual a fer per assemblar-se al noi. L’home, content i cofoi va donar-li 50 eurus i va sortir tot cofoi de la farmàcia pensant en els abdominals de tauleta de xocolata, i també amb la xocolata que podria menjar-se gràcies a aquell miraculós producte.

h1

L’augment de la tutela acadèmica

08/11/10

La Generalitat catalana ha decidit apujar la tutela acadèmica de doctorat desorbitadament.

La meva queixa  al Punt al Periódico (català)  Periódico (castellà)

 

h1

2n Congrés Català de Filosofia

06/09/10
La Societat Catalana de Filosofia, en col·laboració amb la Societat de Filosofia del País Valencià i amb l’Associació Filosòfica de les Illes Balears, convoca el II Congrés Català de Filosofia amb la voluntat de debatre els problemes que la filosofia té plantejats tant a casa nostra com arreu.
Es celebrarà els dies 6, 7 i 8 d’abril a la Universitat de València.
Per a més informació pode consultar el web de la UV o bé enviar-los un correu a l’adreça:  sfpv@uv.es