Ja n’hi ha prou

Hi ha joves que han fet tot el que es va dir que calia fer: estudiar, universitat, màster, idiomes.., i ara què? El 40% de joves està a l’atur, altres que no es compten enlloc fan feines precàries, i alguns tenen sort i han trobat una feina digne. L’estat del benestar ha fallat davant dels joves que hem viscut tota la nostra vida creient que si complíem rebríem el que ens tocava a canvi: una feina digna, un sou proporcional a la nostra responsabilitat i coneixements, en fi un poder adquisitiu que concordés amb el que hem fet. L’estat ens ha fallat, què fa per a nosaltres? Ens ofereix cursets de l’atur: cursets d’anglès inicial, de comptabilitat, d’office… Ens hem d’escampar pel món? L’estat prefereix que marxem que aprofitar-nos. Ens hem d’afiliar  a un partit polític? L’estat vol tenir més polítics que ciutadans, no se pas què en farem de tants!

I ara que sortim al carrer ens volen fer callar, molestem perquè hi ha una jornada de reflexió, com si només es pogués reflexionar un dia cada quatre anys. Com si persones assegudes a terra impedissin que altres pensessin. Si molestem que pensin perquè ho fem. A nosaltres també ens molesta que ells especulin, que cobrin sous immorals, que siguin corruptes, que no ens tinguin en compte… Molta democràcia, però la “demo” no la volen, només els agrada la “cràcia”. Massa amor de “cràcia” hi ha en aquest país.