L’altre dia, quan vaig portar el cotxe al taller per fer la revisió, vaig tenir la brillant idea de comentar amb el mecànic que portaria el cotxe a l’ITV. Dic brillant perquè mai hagués esperat una resposta com amb la que de cop i volta em vaig trobar.
La conversa va començar amb una pregunta senzilla “portaràs el cotxe a l’ITV? Tu? Tu sola?” va continuar amb una resposta també senzilla “sí”, que va precedir un riure irònic per part del mecànic que va acompanyar amb un comentari consolador “ah, no et preocupis, eh? Tampoc és tan difícil. No t’amoïnis, ja te’n sortiràs, tranquil·la”. De cop i volta vaig començar a pensar que m’havia perdut alguna cosa, a part de notar certa estupidesa indesitjable. “Que no m’amoïni, que no és tan difícil i que ja me’n sortiré? Ara sí que em comences a preocupar! Jo que pensava que només era anar a passar l’ITV, demanar hora, portar el cotxe i ja està!” li vaig respondre amb to irònic assimilant la situació com una d’aquelles surrealistes que no saps d’on baixen. La seva resposta, però, va ser encara més trencadora “ui!! Et faran passar per un circuit, però no t’espantis, suposo que ja ho sabràs fer tot i que és una mica més difícil que anar al centre comercial a comprar roba!” i ho va acompanyar d’un somriure d’home comprensiu amb el sexe femení. Li vaig respondre que si només es tractava de quelcom UNA MICA més difícil que comprar roba al centre comercial, suposava que ja passaria l’ITV i vaig marxar.
No se quan de temps haurà de passar perquè els homes comencin a considerar-nos persones, subjectes amb capacitats i no només objectes que juguen a posar-se més macos!! A comprar roba al centre comercial..! és que… Com poden pensar que una cosa que pot fer un home, una dona no la pot fer? Si la fa un home és que no deu ser massa complicada, oi?
En fi, avui 8 de maig, dos mesos més tard del dia de la dona, continuem lluitant, com cada dia, perquè de feina, en aquest aspecte, encara n’hi ha massa.
Arxivat a Reflexions | 2 Comentari »
